Del sindicat d'exportadors a UVIPE, cent anys

Un cop passada la crisi produïda per la fil·loxera, el Penedès va emprendre la producció amb normalitat, però el mercat era difícil. A partir de 1905, la producció en hectolitres de vi es va incrementar notablement. La situació comercial durant els primers temps del segle XX era complicada en l’àmbient nacional i internacional. En el mercat nacional, el comerç estava estancat a causa de a les elevades tarifes del transport per ferrocarril. És a partir de 1908 quan s’impulsaren estudis de comerç consumidor de vi atesos els pocs mercats estrangers i les pèrdues de les colònies espanyoles. En el mercat exterior, calia donar a conèixer els vins del Penedès i difondre els productes derivats de la viticultura. Era necessari millorar el producte, oferir qualitat i intentar reduir el cost per exportar amb vaixells, ja que els naviliers havien instaurat un preu molt elevat en el noliejament.

Els nous països productors de vins incrementaren els mercats i, en canvi, les velles potències comercials de vi disminuïren l’exportació. A partir de la Primera Guerra Mundial, el comerç exterior dels vins del Penedès es veié afavorit. Una vegada represa l’activitat dels països participants, i a partir del crac del 29 i de la instauració de la llei seca als Estats Units, el mercat es tornà a estancar amb grans produccions i poc comerç.

Cal esmentar que el naixement del Sindicat va anar paral·lel al naixement de l’Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca, impulsada pel Ministeri d’Agricultura, l’any 1903, dues entitats que al llarg de 100 anys han col·laborat i han vetllat pel sector.